VOLVER A LA PAGINA INICIAL

                   MARE DE DÉU DE LES SOGUES -                      CASSÀ DE LA SELVA (GIRONA)

   La Mare de Déu de les Sogues és venerada a Cassà de la Selva des de fa un munt de segles i és considerada la patrona de la vila juntament amb Sant Martí de Tours, a qui li és dedicada l'església parroquial. Cassà de la Selva té 7. 500 habitants i és a 10 quilòmetres de Girona, a la carretera que comunica la capital, amb Sant Feliu de Guíxols.

   La imatge: La imatge de la Mare de Déu de les Sogues rep devoció en un altar lateral de l'església parroquial de Sant Martí; el primer de la dreta tant punt entrem. Està en una fornícula protegida per una porta de vidre,amb un petit forat per on hi surt una corda (o soga) per a la seva veneració. Amb la mà esquerra sosté el Fill que amb la dreta aguanta una bola del món i amb l'altra mà beneeix. A la mà dreta, la Mare de Déu porta un ram de flors i les cordes que tanta estimació han desvetllat entre els veïns de Cassà i de les poblacions properes. Diversos vilatans mostren el seu afecte portant-li ciris,és extrany no veure un dia sense el seu altar il.luminat, així com flors. Aquesta imatge va substituir a la que es va cremar durant la guerra civil espanyola (1936).

   La Devoció: La gran estima que dipositen els veïns de Cassà de la Selva cap a la Mare de Déu de les Sogues vé de molt lluny. Ja des de molt antic, el temple havia venerat una imatge de Santa Maria que a partir del 1629 rebria l'advocació de Mare de Déu de les Cordes, en una primera instàcia, i Mare de de Déu de les Sogues anys més tard. Segons una tradició, a prinicipis del segle XVII Cassà de la Selva estava amenaçada per una gran pesta que afectava a tots els vilatans. Molts d'ells, es reunien davant la imatge de Santa Maria per pregar perquè l'epidèmia acabés i pugués guarir a tots els infectats. Els estralls de la pesta eren tant evidents, que fins i tot el mossèn va decidir que les campanes de l'església no toquessin per no molestar els malalts. Un vespre, però, els cassanencs van quedar sorpresos quan van sentir repicar les campanes; des d'aquell moment, els efectes de la pesta van desaparèixer del tot. Com que l'altar de Santa Maria estava situat sota de les cordes del campanar, els veïns tot admirats veieren la intercessió de la Verge vers la vila de Cassà de la Selva, ja que ningú havia fet sonar aquelles campanes.
Aquesta tradició té una continuació en el llibre "Girona,bisbat Marià" de Mn. Lluís Constans (1954),on explica que els veïns que van anar al temple a veure qui havia fet tocar "misteriosament" les campanes es van adonar que " la Verge estava agafada a les cordes de les campanes. Admirats del prodigi, volgueren posar la imatge a l'altar major i ho intentaren diverses vegades, però fou endebades, car sempre la tornaven a trobar en el propi altar, fet que va convertir la capella en santuari del poble".

   Guiant-nos amb l'obra de Josep Bosch i Mercader titulada "L'Església de Sant Martí de Cassà de la Selva" (1991), sabem que la primera vegada que la imatge de Santa Maria rep el nom de Mare de Déu de les Cordes és en el 1629. A partir del 1661 es combina el nom de Cordes amb Sogues i no serà fins el 1832 quan passa definitivament a anomenar-se Mare de Déu de les Sogues. (Recordem que CORDA i SOGA són paraules sinònimes).

   La Mare de Déu de les Sogues continua desvetllant molta devoció a la vila de Cassà: persones que li preguen per la salut, el treball... No hi falten aquelles mares que ofrenen el seu fill acabat de nèixer davant l'altar o aquells nuvis que demanen a la Verge un bon casament.

   Festivitat i celebració. La festa de la Mare de Déu de les Sogues se celebra el mateix dia de la festivitat de la Mare de Déu d'Esperança (18 de desembre). Totes les misses d'aquell dia se celebren davant el seu altar. El diumenge següent, a les 12 del migdia, l'alcalde de Cassà, en nom del consistori i del poble, fa una ofrena floral i el mossèn una acció de gràcies.